CORRÚBIES
La Pesta negra del 1348 va colpir durament aquestes contrades. Per això, quan trobem alguna notícia de Corrúbies, serà referències al mas, del cognom Corrubí, res.
A mitjan segle XVI
la família cognominada Viladomar I Sant Miquel es trasllada des de Sant Miquel a
I ‘espectacular masia de Corrúbles, més propera a la Portella, Intacta durant segles fins a quedar afectada
pels Incendis de I ‘estiu de 1994. La família Viladomar eren dos germans, el
Francesc Viladomar, germà de I 'abat i prior del monestir, fou durant molt temps I 'animer de la Quar. El 1575 encomana la construcció del campanar l’altre
germà, l’Antoni, es va fer monjo, de La Portella, on va residir fins que va ser
nomenat abat de Breda.
EI 6 de juny de
1557, Antoni Viladomar prenia I ‘hàbit negre al monestir de Sant Pere de la
Portella, en presencia d'Antoni Rec, prior de I ‘esmentat monestir, per absència
de I ‘abat, càrrec que aleshores ocupava el comendatari Joan de ComaIonga. És
a partir de la vinculació amb el monestir de la Portella que podem resseguir
amb força més exactitud la seva trajectòria vital.
A la Portella,
aquest pas del semi abandonament dels anys que seguiren a la pesta negra (1348)
a l'abandonament total del segle XVI l'hi
podem percebre a partir d'un gran buit documental. El fet més destacable i que dona
inici a aquest període de silenci el tenim al febrer de l'any 1437, quan es feu
la darrera capbrevació col·lectiva, amb solament tretze capbrevants a favor del
monestir, Tanmateix no és fins a l'any 1538 que hi ha un intent de procedir a
una nova capbrevació dels masos, terres i drets, que suposadament es trobaven
sota domini del monestir, per part de l'antic monjo de Ripoll i llavors abat de
la Portella fra Pau Funès.
El seu artífex, fra Funes, «fue muerto alevosamente por los bandoleros» -escriu Serra Postius-, quedant el projecte inacabat. Per a Núria Sales no són pocs els indicis que ens porten a pensar en una relació directa de I ‘assassinat de I 'abat amb la capbrevació col·lectiva que aquest volia portar a terme; caldria sumar-hi, a més, les bandositats que tenien Iloc entorn del nomenament del mateix càrrec d'abat, instigades potser pels Pinós-Fenollet -família de Pinós i de Cardona- contra fra Funes, possiblement triat com a abat entre els mateixos monjos a la qual pertanyia el comanador.
Casa pairal, de grans dimensions, avui deshabitada i mig enrunada.
